La persona que es proposa iniciar una teràpia, en general, ho fa quan s’ha saturat de dolor o quan ha pres consciència que necessita ajuda per superar un malestar. En qualsevol cas sempre resulta un acte de valor i d’humilitat obrir-se a una altra persona justament per mostrar allò que no agrada d’un mateix, amb l’esperança de trobar un remei o una solució.
Entenc la teràpia com un viatge a l’interior, fet en companyia, que s’emprèn amb la il•lusió i l’anhel de sanar allò que es presenta desordenat, alterat o pertorbat en la vida de cadascú. El patiment, el dolor o simplement la tensió són el resultat de la pèrdua d’harmonia en la teva consciència, el que es manifesta en el teu cos com un intent de cridar-te l’atenció perquè l’ordre pugui ser novament instaurat.
La meva manera d’abordar el treball terapèutic, després d’anys de pràctica, consisteix en triar i aplicar la millor tècnica per crear les condicions que facin possible la cura, assumint que qui lidera i genera tal procés és el propi pacient. Tinc la ferma creença que dins de cada persona existeix un espai sagrat i pur on es troba el sanador perfecte i que la meva presència simplement ajuda a trobar el camí que condueix cap a ell. En aquest viatge, que transcorre pas a pas, trobaràs eines, procediments i nous patrons que et permetran arribar al teu centre, a les teves pròpies i més genuïnes solucions.
No es tracta de combatre uns símptomes o de lluitar contra una malaltia, sinó més aviat de transmutar o transformar-se al llarg del viatge per ressorgir com una persona més completa i més conscient de qui ets.Pots aconseguir la curació quan aconsegueixes incorporar el que et falta a través d’un acte d’amor genuí i veritable cap a tu mateix@. I això només pots aconseguir-ho quan amplies la teva consciència.
El treball terapèutic no comporta cap risc més enllà de descobrir la veritat més elevada, que es troba darrere el patiment o els símptomes, siguin aquests emocionals o físics. Quan t’apropis a la veritat pot ser que t’incomodis en un primer moment, però si ets capaç de seguir cap endavant amb amor i respecte, trobaràs la llibertat i la pau que resideixen en el centre del teu ser.
Al procés de transmutació i canvi l’anomenem aprenentatge. La malaltia (el conflicte o problema), simplement t’està convidant a reconèixer-te i estimar-te d’una manera més completa, i el diàleg terapèutic que et proposo és simplement el marc on poder realitzar aquest trànsit.
Mindfulness és la paraula en anglès que fem servir per referir-nos a l’atenció plena o consciència plena. És una de les pràctiques terapèutiques de major creixement en els últims anys a tot el món. Aporta una gran ajuda en algunes de les malalties més comunes del nostre temps: estrès, ansietat i depressió així com també en altres patologies com els trastorns alimentaris, les addicions, el càncer, el dolor crònic, la fibromiàlgia, malalties coronàries, la hipertensió i altres aplicacions en el camp de la salut que vénen sent demostrades per un gran nombre d’investigacions científiques.
La pràctica del Mindfulness entrena la capacitat d’atenció, que és innata en tots nosaltres, en experimentar el present, moment a moment, sense valorar-lo jutjar-lo. Aquesta manera de tractar l’experiència és el que li configura un tret diferencial. La seva practica regular genera canvis en l’estat mental i emocional proporcionant calma, pau i una sensació de benestar.
Entre els beneficis que produeix el mindfulness es reconeix:
• Major capacitat d’estar plenament en el present, en l’aquí i ara
• Major capacitat per observar pensaments i sensacions tal com són
• Millora de l’autoconeixement i la connexió amb un mateix
• Millora l’autoestima i la confiança en un@ mateix@
• Millora de la capacitat de regulació emocional
• Reducció del pensament rumiatiu i millora la claredat mental
• Millora les relacions amb els altres i amb el món
• Menor reactivitat a les experiències desagradables
• Major calma, pau i sensació de benestar o felicitat
• Major capacitat d’acceptació i compassió cap a un@ mateix@ i els altres
Com a eina de treball psicoterapèutica és important no només per ajudar a persones que pateixen algun tipus de trastorn o malestar psicològic sinó que també permet al terapeuta estar amb la persona que atén en un estat de major presència. Això afavoreix la comunicació profunda entre tots dos i un acompanyament de més qualitat humana en el camí cap a la solució del sofriment o la patologia.
El mindfulness es desenvolupa en programes que generalment són de vuit setmanes seguint el camí iniciat pel doctor Jon Kabat-Zinn del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts i d’altres investigadors que l’han adaptat a diversos trastorns en el camp de la salut.
Aquesta pràctica pot ser de gran utilitat a tot@s i aquell@s que vulguin millorar la seva salut, reduir el seu nivell d’estrès i ansietat, gestionar millor una malaltia crònica i en general restablir el seu estat de benestar i felicitat.
Mindfulness és la paraula en anglès que fem servir per referir-nos a l’atenció plena o consciència plena. És una de les pràctiques terapèutiques de major creixement en els últims anys a tot el món. Aporta una gran ajuda en algunes de les malalties més comunes del nostre temps: estrès, ansietat i depressió així com també en altres patologies com els trastorns alimentaris, les addicions, el càncer, el dolor crònic, la fibromiàlgia, malalties coronàries, la hipertensió i altres aplicacions en el camp de la salut que vénen sent demostrades per un gran nombre d’investigacions científiques.
La pràctica del Mindfulness entrena la capacitat d’atenció, que és innata en tots nosaltres, en experimentar el moment present, moment a moment, sense valorar-ni jutjar-lo. Aquesta manera de tractar l’experiència és el que li configura un tret diferencial. La seva practica regular genera canvis en l’estat mental i emocional proporcionant calma, pau i una sensació de benestar.
Entre els beneficis que produeix el mindfulness es reconeix:
• Major capacitat d’estar plenament en el present, en l’aquí i ara
• Major capacitat per observar pensaments i sensacions tal com són
• Millora de l’autoconeixement i la connexió amb un mateix
• Millora l’autoestima i la confiança en un@ mateix@
• Millora de la capacitat de regulació emocional
• Reducció del pensament rumiatiu i millora la claredat mental
• Millora les relacions amb els altres i amb el món
• Menor reactivitat a les experiències desagradables
• Major calma, pau i sensació de benestar o felicitat
• Major capacitat d’acceptació i compassió cap a un@ mateix@ i els altres
Com a eina de treball psicoterapèutica és important no només per ajudar a persones que pateixen algun tipus de trastorn o malestar psicològic sinó que també permet al terapeuta estar amb la persona que atén en un estat de major presència. Això afavoreix la comunicació profunda entre tots dos i un acompanyament de més qualitat humana en el camí cap a la solució del sofriment o la patologia.
El mindfulness es desenvolupa en programes que generalment són de vuit setmanes seguint el camí iniciat pel doctor Jon Kabat-Zinn del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts i d’altres investigadors que l’han adaptat a diversos trastorns en el camp de la salut.
Aquesta pràctica pot ser de gran utilitat a tot@saquell@s que vulguin millorar la seva salut, reduir el seu nivell d’estrès i ansietat, gestionar millor una malaltia crònica i en general restablir el seu estat de benestar i felicitat.
Per a alguns la paraula hipnosi està associada a espectacles on es pot observar a les persones realitzar accions estranyes o poc corrents, la qual cosa els genera certa desconfiança a l’hora de plantejar-se aquesta tècnica per a usos terapèutics. No obstant això, l’estat hipnòtic no és més que un estat alterat de consciència que es produeix com a conseqüència d’un tipus específic de procediment d’inducció on les suggestions estan organitzades per crear una experiència interna alterada.
Els estats alterats de consciència es produeixen de forma espontània en la vida quotidiana sense que siguem molt conscients d’això. Per exemple, quan ens quedem absorts mirant alguna cosa a la televisió fins al punt de perdre la noció del temps o de no ser conscients del que ens està explicant una persona que tenim al costat.
Tota persona pot transitar per diversos estats o nivells de consciència que van des del nivell d’alerta, que seria el nivell de funcionament intel•lectual habitual, per exemple quan mantenim una conversa o mentre llegeixes aquest text; passant per un trànsit superficial, per exemple quan somiem desperts; seguint cap a un trànsit moderat, un trànsit profund i finalment el somni, on es produeix una absència de pensament conscient. Mitjançant la hipnosi s’arriva a un estat alterat de consciència induït a través de suggestions en un moment concret i amb un objectiu concret.
La hipnosi ericksoniana es desenvolupa dins de l’àmbit de la PNL a partir de les tècniques i procediments que utilitzava Milton Erickson. Des d’aquesta perspectiva, la hipnosi i els fenòmens hipnòtics són exageracions d’experiències que ja succeeixen en el dia a dia però que en el context de la consulta es produeixen a partir d’un procés formalitzat.
Si bé totes les persones experimenten estats de trànsit, la capacitat de ser formalment hipnotitzada dependrà del caràcter de la persona, del grau de confiança dipositada en l’hipnotitzador/a, de les habilitats d’aquest/a i del context en el qual es realitza el procés. Sota hipnosi la persona no pot ser manipulada per realitzar accions o dir coses que puguin anar en contra dels seus valors i principis. La persona té la possibilitat d’escollir entrar en l’estat de trànsit o sortir-se’n en qualsevol moment, si així ho desitja.
Com que l’estat hipnòtic permet accedir a l’inconscient, la persona té accés a parts de la seva experiència o de la seva personalitat que no estan disponibles en el seu estat habitual de consciència. A través de la hipnosi, la persona pot descobrir un potencial de recursos que estan dins de cadascun a l’espera de ser utilitzats o activats.
La PNL (Programació Neurolingüística) és un model de pensament i acció que explica la conducta de l’ésser humà i proporciona receptes o models d’excel•lència per obtenir els resultats que desitgem.
El principal aforisme de la PNL afirma que “el mapa no és el territori”, és a dir, que no tenim un accés directe a la realitat en si, sinó que ens formem representacions de la mateixa i ens interrelacionem amb elles. Cada experiència és traduïda i codificada per la vivència, construint una representació que té diferències amb el que realment s’ha esdevingut. Per aquesta raó, diem que el mapa és una representació de la realitat, no el territori.
A pesar de les distorsions, el mapa o les representacions són absolutament necessaris doncs constitueixen una guia, un model que ens permet transitar per la vida. En aquest sentit es pot comprendre com una mateixa situació pot ser interpretada de diverses maneres per les diferents persones que presencien l’esdeveniment. El que succeeix és que cadascuna d’elles representen el fet de manera diferent. La conseqüència que es desprèn d’aquest principi és que l’impacte que les experiències tenen en cadascun de nosaltres depèn en gran mesura de la representació que ens fem de les mateixes. Aquest és un punt clau, ja que si bé no podem controlar els successos, el que si som capaços de gestionar amb un alt grau de precisió és la manera com codifiquem la realitat, i per tant el nivell d’influència que les experiències tenen sobre nosaltres.
Quan ens trobem en una situació difícil tendim a aclaparar-nos mentalment amb els aspectes negatius de la mateixa i solem fer preguntes utilitzant l’adverbi ‘per què’. En general, aquest tipus de qüestions queden sense resposta i no fan una altra cosa que incrementar les nostres preocupacions. La proposta de la PNL és canviar el ‘per què’ pel ‘com’, amb la finalitat d’analitzar la seqüència de fets i accions que varen produir aquesta situació i, així, aprendre els mecanismes que caldria evitar o modificar en un futur. Amb aquest canvi en la formulació de la pregunta, es pretén deixar de donar-li voltes al problema i començar a construir la solució, la qual cosa, sens dubte, també ajuda a millorar l’estat d’ànim general.
A partir dels procediments desenvolupats en el marc de la PNL, podem generar canvis d’una manera ràpida i senzilla en la representació interna, l’emoció i les creences vinculades a les experiències doloroses o traumàtiques que poden haver esdevingut a una persona. Aplicant les tècniques de treball dins de l’àmbit terapèutic, generem canvis a nivell intern que contribueixen a crear més benestar i a solucionar diversos tipus de trastorns i patologies tant psicològiques com orgàniques.
La descodificació biològica o Biodescodificació és una nova aproximació a la salut que s’interessa, sense excepció, per tots els símptomes, tant físics (angina, càncer, esclerosi, diabetis, al•lèrgies, etc.) como psíquics (depressió, fòbia, obsessions, etc.). La Biodescodificació es recolza en l’experiència de nombrosos investigadors i practicants (Marc Fréchet, Groddeck i el Dr. Hamer) que han demostrat que les malalties responen a certs programes biològics carregats amb un sentit de supervivència per a suprimir l’estrès fruit dels conflictes que afecten a tot ésser viu. En un tractament de Biodescodificació, per tant, la persona aprèn a trobar el conflicte (bioxoc) i a resoldre’l emocionalment.
La Biodescodificació no s’interessa per la lògica mental, sinó per l’emocional. Segons aquesta metodologia, les malalties són reaccions emocionals a un símbol extern que ha alterat el funcionament de la nostra fisiologia. Per aquesta raó, el terapeuta biodescodificador sempre va a buscar l’última emoció que s’amaga sota l’emoció espontània. Per exemple, quan li preguntem a una mare que diu que està en còlera amb el seu fill perquè no fa els deures, respecte l’emoció que es troba sota la còlera, el que podem trobar és un sentiment de culpabilitat. De la mateixa manera, un home separat pot expressar un sentiment de ràbia contra la seva exparella, quan, potser, en el fons, el que estigui sentint sigui una profunda inseguretat respecte la seva capacitat de ser un bon pare per als seus fills. Una vegada identificada l’emoció primària que es relaciona amb el conflicte desencadenant, la persona podrà parlar sobre ella amb el terapeuta de forma natural i, així, començar a dissoldre els efectes negatius que provoca en la seva salut.
